YERUPAJÀ

Muntanya del Perú que es veu amenaçada per l’activitat minera desenfrenada.

Pels andins totes les muntanyes tenen ànimes. Aquesta ànima l’anomenen APU i és la que ofereix tota la riquesa de la natura als humans. L’Apu Yerupajá està patint molt perquè l’ambició de les companyies mineres i turístiques estan fent desaparèixer tot l’ecosistema. La Yerupajà està patint un desglaçament molt agressiu per culpa d’aquestes empreses i, també per culpa de l’escalfament global del planeta. La seva situació és simbòlica del que estem fent al planeta. La defensa del medi ambient és cosa de tots i de totes.

Yerupajá

Activitat Yerupajá Baixa

1. Títol de la unitat didàctica: Yerupajá
2. Destinataris/es: Alumnes de Cicle Superior de Primària i 1r cicle de l’ESO
3. Agrupaments: activitats individuals i en grups de 4 persones.
4. Temporització: De 4h a 8h
5. Recursos: aula ordinària, ordinador, projector, pissarra, cartolines, colors i goma d’enganxar.
6. Objectius:

6.1. Assolir les competències bàsiques de:

-Cicle superior de primària de l’àmbit d’Educació en Valors i contribuir-ne a l’assoliment dels continguts clau, dels àmbits lingüístics, de medi i dels eixos transversals (digital, aprendre a aprendre, autonomia, iniciativa i emprenedoria)

-1r cicle de l’ESO,  en l’àmbit Personal i Social.

6.2. Conscienciar de la importància de l’entorn i del medi ambient i reflexionar sobre la pròpia actitud com a mitjà transformador.

7. Competències:

-De l’àmbit de l’Educació en Valors a Cicle Superior de Primària: C1, C2, C4, C5, C6, C8.

-De l’àmbit Personal i Social a 1r cicle de l’ESO: C1 i C4

-De l’àmbit de cultura i valors a 1r cicle de l’ESO: C1, C2, C3, C4, C5, C6, C8 i C10

8. Activitats:

Activitats de sensibilització i motivació	Reflexió sobre els vídeos proposats i sobre la il·lustració (Activitat 1, 2 i 3)
Activitats de conceptes i de continguts clau	Consolidació dels conceptes i dels continguts clau. (Activitat 1, 2, 3, 4 i 5)
De conclusions i propostes de canvi	(Activitat 5 i 6)

Activitats per a l’alumnat:

1-Feu una descripció de la il·lustració. Com creieu que se sent la muntanya?

2-Mireu el vídeo i responeu:

a) Greta Thumberg, Discurs a l’ONU

b) Vídeo presentació

– Qui és la Greta Thumberg?

– Què denuncia davant de l’ONU?

– Quines solucions proposa?

3-El desembre del 2019 es va celebrar a Madrid una cimera que va reunir més de 200 països per tal de trobar acords comuns per afrontar el canvi climàtic. Llegeix la següent notícia:

Avanç del 2019: emissions en augment i temperatura «excepcionalment alta» Un informe de Global Carbon preveu un increment del 0,6% del diòxid de carboni llançat a l’atmosfera. L’Organització Meteorològica calcula que serà entre el segon i tercer any més càlid de la història Manuel Vilaseró Madrid – Dimecres, 04/12/2019 – 08:15     ALBERT BERTRAN Dos informes tot just sortits del forn per a la Cimera del Clima de Madrid han actualitzat les dades més recents de les principals variables de la crisi climàtica. Cap dels dos és encoratjador. L’any 2019 es tancarà amb un creixement de les emissions de diòxid de carboni (CO2) del 0,6% i amb un augment de les temperatures que el convertiran en el segon o tercer any més càlid des que hi ha registres. Dos motius més per actuar sense demora, un dels lemes de la COP25. En vigílies de la cita de Madrid, l’ONU donava a conèixer la setmana passada el balanç oficial de les emissions de CO2 equivalent corresponents al 2018. Havien crescut un 1,8%. Els seus autors ja auguraven que les previsions per al 2019 tampoc eren positives. L’informe anual de Global Carbon Project, ho ha confirmat amb xifres. Els investigadors estimen que l’augment serà d’aquest 0,6%. Malgrat que ha disminuït l’ús del carbó per produir energia, el CO2 ha seguit a l’alça a causa del fort creixement que ha experimentat el gas i, en menor mesura, el petroli. Les dades d’aquest últim estudi no inclouen tots els gasos amb efecte d’hivernacle llançats a l’atmosfera sinó només els dels combustibles fòssils, el ciment i la indústria, que en són la major part. En qualsevol cas permet concloure, com fa el document, que «les emissions mundials de carboni continuen avançant en la direcció equivocada en un moment que els governs han de descarbonitzar ràpidament».   Disminució brusca «Les emissions de diòxid de carboni han de disminuir bruscament perquè el món compleixi la marca molt per sota de 2 °C  establerta en l’Acord de París, i cada any amb emissions creixents fa que aquest objectiu sigui encara més difícil d’assolir», va destacar Robbie Andrew, investigador principal del Centre CICERO per a la Investigació del Clima Internacional a Noruega. Darrere de la caiguda del carbó hi ha un fenomen de substitució pel gas que pot ser positiu a curt termini, perquè el carbó és el fòssil que més CO2 llança a l’atmosfera però a llarg termini el seu efecte acaba sent el mateix. «Només reescalfa el planeta més lentament», apunten els investigadors de Global Carbon. Aquests també estimen que la concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera tornarà a créixer aquest any fins a arribar a les 410 ppm. Els efectes I de la causa de l’escalfament als efectes. Les dades sobre la temperatura del 2019 han sigut estimades per l’avanç provisional de l’Estat del Clima de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). «L’any 2019 posa punt final a una dècada marcada per registres de calor excepcionals pel retrocés del gel i per pujades del nivell del mar sense precedents a nivell mundial, canvis exacerbats per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fruit de l’activitat humana», destaca el document. Per a aquest any preveu una temperatura mitjana 1,1 ºC per sobre de l’etapa preindustrial. Si aquesta xifra es confirma, l’any que està a punt de concloure acabarà convertint-se en el segon o tercer més càlid de la història.  L’any més càlid continuarà sent el 2016, marcat per un corrent d’El Niño «excepcionalment fort».  Especialment a l’Àrtic  i a l’estat nord-americà d’Alaska,  el 2019 les temperatures han sigut inusualment càlides. La majoria de les àrees terrestres han superat les mitjanes recents de temperatures, incloent-hi Amèrica del Sud, Europa, l’Àfrica, Àsia i Oceania. Només una gran àrea de l’Amèrica del Nord ha sigut més freda que la mitjana recent. Rècord rere rècord I si mirem una mica enrere, els rècords s’acumulen. «Les temperatures mitjana registrades en els últims cinc anys (2015-2019) i durant l’última dècada (2010-2019) seran gairebé amb total seguretat les més elevades que mai s’han comptabilitzat». No és una dada sorprenent. Des dels anys 80 del segle passat, cada dècada successiva ha sigut més càlida que l’anterior, destaquen els investigadors. L’escalfament ha causat «la desaparició de gel i altures del nivell del mar sense precedents», afirmen els científics. El mínim diari d’extensió del gel marí de l’Àrtic el setembre del 2019 va ser el segon més baix des que hi ha registres de satèl·lit. L’informe recorda també com, una vegada més, els impactes associats a la crisi climàtica «van colpejar fortament» el 2019. Les onades de calor i les inundacions que solien ser successos «d’una vegada al segle» s’estan tornant més regulars. Països que van des de les Bahames fins al Japó i Moçambic van patir l’efecte de «devastadors ciclons tropicals», mentre que «els incendis forestals van arrasar l’Àrtic i Austràlia».

a) En grups feu un resum de l’article.

4-Localitza al mapa els següents punts:

a) EEUU, Canadà, Mèxic,  Brasil, Xile, Argentina, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia, Paraguai i Uruguai.

b) Dibuixa els següents accidents geogràfics: Amazònia, Andes, Patagònia, Llac Titicaca, Messeta del Natto Grosso, Riu Panamà, Golf de Mèxic, Oceà Atlàntic, Oceà Pacífic, Muntanyes Rocoses, Serralada de la Serra Mare.

c) Localitza al mapa la muntanya de Yerupajà a la serralada de Huayhuash. Quina creus que és la seva alçada? Encercla la resposta correcta:

-3.520m

-7.350m

-5.486m

-6.634m

d) Projecte: En grups de 3 o 4 persones feu un mural amb el mapa de Perú. Heu de localitzar les principals regions, accidents geogràfics, clima, població, sectors econòmics, govern, religió. Podeu acompanyar el mapa d’un PPT.

e) Si voleu aprendre més dels aspectes geogràfics podeu jugar a localitzar els punts que us demana l’exercici amb aquest enllaç: mapa interactiu.

f) Els inques van ser una civilització precolombina ( abans de l’arribada de Cristòfor Colom) que va desaparèixer amb la colonització dels espanyols en menys d’un segle. Els inques se situaven als actuals països de Perú, Equador, Bolívia, Xile i Argentina. Aquesta civilització tenia unes creences pròpies i eren politeistes (molts deus). Cerca informació sobre els seu deus i els apus.

5-Ara que ja teniu una miqueta més d’informació del continent Americà i de Perú us copiem una notícia de l’any 2017.

CAMBIO CLIMÁTICO El cambio climático extingue los glaciares de Perú EFELima18 jul. 2017 Según una reciente investigación del Instituto Nacional de Investigación en Glaciares y Ecosistemas de Montaña (Inaigem), los glaciares que coronan los Andes peruanos se encuentran en proceso de extinción, porque desde 1962 han perdido un promedio anual de 11,5 kilómetros cuadrados. “No esperábamos un panorama tan crítico”, reconoció a Efe el presidente ejecutivo del Inaigem, Benjamín Morales, cuyo equipo trabaja para tener completo para finales de agosto el inventario con las dieciocho cordilleras nevadas del país, que componen el mayor sistema de glaciares en un país tropical. El caso más emblemático es el Pastoruri, a 5.200 metros de altitud en la Cordillera Blanca, donde hasta hace pocos años se celebraban competiciones internacionales de esquí, pero ahora su glaciar languidece y las visitas han tenido que restringirse para no acelerar más su degradación. Sin embargo, hay casos todavía peores, como los 15 kilómetros de glaciares que había en la cordillera Volcánica de la sureña región de Arequipa, inexistentes desde el año 2010. Los siguientes glaciares en desaparecer están en la cordillera de Chila, también en Arequipa, cuyas aguas son la naciente más lejana del río Amazonas, y donde apenas quedan 200 metros cuadrados, al haberse perdido el 99 % de los cerca de 34 kilómetros cuadrados de hielo que había a mitad de siglo XX. Los glaciares situados a menor altura y con menor masa de hielo son los más afectados por el calentamiento global, mientras que aquellos a mayor altura y de mayor tamaño son, de momento, los más resistentes, como el Huascarán, la montaña más alta de Perú con 6.768 metros, y la cordillera del Huayhuash, según indicó Morales. En unos veinte años pueden haber desaparecido la mayor parte de ellos, advirtió el especialista, cuya institución también se encarga de advertir a las autoridades las medidas de adaptación y mitigación necesarias para evitar catástrofes. El vertiginoso deshielo ha provocado que muchas lagunas que acumulan el agua procedente de los glaciares estén casi al límite de su capacidad, lo que implica un gran riesgo de desastre natural ante eventuales desbordes. “Perú es el primer país del mundo en catástrofes de origen glaciar”, apuntó Morales, por la proximidad de su población con las grandes masas de hielo y los lagos.

1. Quins són els principals efectes del canvi climàtic a Perú?
2. Creus que la població que viu a la zona de la serralada de Huayhuash és la causa principal del desglaç de les seves muntanyes?
3. Quins són els països que creus que contaminen més? I els que menys? Per què?
4. Quins són els països més afectats pel canvi climàtic?
5.  Fes un llistat de coses que contaminen i que fas habitualment. Per exemple, vaig a l’escola en cotxe i contamino amb els fums.
6. Fes un llistat amb solucions no contaminants al llistat anterior.

6- Make a project with renowables resources and their apply to your daily routines.

Energy and renewable resources

Match numbers (1-7) with letters (a-g)

• 

  6

• 

  4

• 

  1

• 

  7

• 

  2

• 

  5

• 

  3

a) Flowing water creates electricity in hydroelectric power stations.	b) Panels absorb solar rays of heat and light. The solar panels turn the sun’s rays into electricity.
c) The heat of the earth warms pipes of water buried underground.	d) The wind makes the rotors spin. The moving rotors create electricity.
e) It is a black liquid. When it is burned, the chemical energy inside the oil can be turned into electrical energy.	f) Uranium is the ‘fuel’ which is at the centre of a nuclear reactor.
g) It is a black rock. When it is burned, the chemical energy inside the coal can be turned into electrical energy.