És la capacitat que tenim els éssers humans de creure que allò que pot semblar impossible és possible. La quimera és la imaginació en estat pur. És l’expressió de la llibertat absoluta que s’atreveix a proposar noves idees o que qüestiona les existents. Sovint, les persones, seguint allò que per a molts és una quimera, han patit la repressió i fins i tot condemnes a mort.
El científic i teòleg Miquel Servet va ser condemnat a morir a la foguera l’any 1553. A més de criticar l’enriquiment de l’Església, es va atrevir a obrir cadàvers per estudiar-ne l’anatomia, fet que estava prohibit per la Inquisició.
- Títol de la unitat didàctica: Quimera
- Persones destinatàries: alumnes de cicle superior de primària i 1r cicle de l’ESO
- Agrupaments: activitats individuals i en grups de 4 persones
- Temporització: 5hores
- Recursos: aula ordinària, ordinador, projector, pissarra, cartolines, retoladores de colors i pega
- Objectius:
6.1. Assolir les competències bàsiques de:
-Cicle superior de primària de l’àmbit d’educació en valors i contribuir a l’assoliment dels continguts clau dels àmbits lingüístics, de medi i dels eixos transversals (digital, aprendre a aprendre, autonomia, iniciativa i emprenedoria)
-1r cicle de l’ESO, en l’àmbit personal i social.
6.2. Aprendre a reconèixer la importància de la imaginació com a font de canvi.
6.3.Combatrela intolerància com a reacció a les pors pròpies i socials.
7) Competències:
-De l’àmbit de l’educació en valors a cicle superior de primària: C1, C3, C4, C5, C6, C7 i C8
-De l’àmbit personal i social a 1r cicle de l’ESO: C1, C2, C3 i C4
-De l’àmbit de cultura i valors a 1r cicle de l’ESO: C1, C2, C3, C4, C5, C6, C7, C8 i C10
-De l’àmbit de cultura i valors a 1r cicle de l’ESO:C1, C2, C3, C4, C5, C6, C7 i C10
8) Activitats:
| Activitats de sensibilització i motivació | Reflexió sobre la projecció dels documentals (activitats 1, 5 i 6) |
| Activitats de conceptes i continguts clau | Consolidació dels conceptes i dels continguts clau (activitats 1, 2, 3, 4,5, 6 i 7) |
| De conclusions i propostes de canvi | (Activitats8 i 9) |
Activitats per a l’alumnat:
1-Mireu aquest documental i feu un resum de qui va ser Joana d’Arc i quins foren els motius de la seva mort.
2-Llegeix aquest document extret de la revista Sapiens i respon les preguntes següents:
| Miquel Servet Miguel Serveto Conesa (1511-1553) va ser un humanista, metge i teòleg reformat aragonès. Conegut també com a Miquel Servet o Miquel de Vilanova, va recórrer diferents països europeus, en ocasions com a conseqüència dels seus estudis i de vegades fugint de la persecució inquisitorial que va comportar-li la difusió de les seves polèmiques idees teològiques i científiques. Moriria cremat viu a la foguera per heretgia. Nascut a Vilanova de Sixena (Osca), fill d’un notari reial, l’aragonès Miquel Servet va estudiar a Barcelona on va rebre una acurada educació en llatí, grec, hebreu, matemàtiques i filosofia. Posteriorment va estudiar dret a la Universitat de Toulouse, període en el qual va començar a interessar-se per la teologia i el dogma de la Trinitat. Durant la seva adolescència, a Barcelona, va entrar al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V des de 1529. Gràcies a aquesta relació, Servet va introduir-se en la cort imperial. Així, el 1530, Servet va acompanyar l’emperador a la seva coronació a Bolonya, on va poder comprovar l’opulència de l’església italiana. Després viatjaria per Basilea i Estrasburg, on va entrar en contacte amb alguns dirigents protestants (Johannes Oecolampadius, Martí Bucer). En aquell període va publicar De trinitatiserroribuslibriseptem (1531), obra en la qual exposava les seves idees contràries al concepte de la Trinitat sancionades pel Concili de Nicea en el segle IV. Davant la mala rebuda que va tenir la publicació tant en ambients catòlics com protestants, el 1532 va escriure Dialogorum de trinitatelibri duo, un intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat i alguns aspectes de la seva obra anterior. La reacció contra Servet va ser immediata: l’Església va retirar les seves obres i va prohibir-li el dret a visitar ciutats protestants mentre que la Inquisició va cridar-lo a declarar sota amenaça d’empresonament. Tot i que algunes de les seves doctrines el col·loquen dintre l’ampli corrent de reformadors del segle XVI, la realitat és que els protestants no acceptaven la seva teoria sobre Crist (divinitat volguda pel Pare, però no preexistent ni a la seva concepció ni al seu naixement). És a dir, no podem inscriure Servent ni amb els luterans ni amb els calvinistes, era un esperit lliure, un heterodox. Fugit a París per escapar de la Inquisició, Servet va fer-se anomenar com Michel de Villeneuve. Esperit inquiet, a la capital francesa estudiaria matemàtiques i medecina. Va ser gràcies a les disseccions que realitzava com a ajudant de Hans Gunther que va descobrir com l’oxigenació de la sang no es produïa en el cor, sinó en els pulmons, fet que contradeia l’obra clàssica de Galè de Pèrgam. Aleshores va escriure ChristianismiRestitutio, obra fonamentalment teològica, però que conté en el seu llibre V una clarivident explicació de la circulació menor o pulmonar. La publicació del llibre Discrepatio Pro Astrologia i la realització d’un curset dedicat a l’astrologia que relacionava aquesta ciència amb la medecina li portarien conflictes amb les autoritats acadèmiques, fins al punt que va haver d’abandonar París. Instal·lat a Viena, on va exercir de metge des de 1538, Servet va iniciar una llarga correspondència amb Joan Calví al voltant dels continguts de Christianismi Restitutio. Calví, mitjançant un dels seus seguidors va denunciar Servet a la Inquisició de Lió. Examinades les proposicions heterodoxes que defensava sobre la Trinitat, Servet va ser citat a un procés, del qual va poder alliberar-se gràcies a una arriscada fugida. Una imatge seva va ser cremada a Lió. Anant cap a Itàlia, Servet va aturar-se a Ginebra, on va ser reconegut pel seu antic rival ideològic Joan Calví, que el va fer empresonar i sotmetre a un procés arbitrari i força apassionat: condemnat per heretge pel Consell de Ginebra, Miquel Servet va morir cremat el 27 d’octubre de 1553. La seva mort suscitaria una gran controvèrsia entre els protestants sobre els límits de la llibertat religiosa. |
3-En grups de tres persones, busqueu en aquesta pàgina web qui foren els Cinc científics morts per la Santa Inquisició. Trieu-ne un i feu un Powerpoint explicant qui foren, què van fer i per quins motius van ser assassinats per la Santa Inquisició.
4-En grups de quatre persones, feu un mural en una cartolina explicant què és l’Edat Mitjana a la península Ibèrica. Cal que hi hagi els següents apartats:
5- Defineix les paraules següents paraules (pots utilitzar el diccionari en línia):
Fanatisme:
Intolerància:
Agnosticisme:
Heretgia:
Maniqueisme:
Bula:
Càtars:
Blasfèmia:
Conversos:
Protestantisme:
6-Vegeu aquest petit documental La Inquisició en 15 minuts (fins al minut 8) i responeu a les preguntes següents:
7-Si voleu ampliar la informació sobre el Tribunal de la Santa Fe o de la Inquisició us proposem el següent documental La Inquisició 1:22’. Després podeu respondre les següents preguntes:
8-Tal com ja has après, la por, la intolerància, l’enveja i sovint l’enriquiment injust són els causants de les actituds d’intolerància cap a certes persones o comunitats. També hem après que les institucions religioses sovint han utilitzat la fe i la religió com a eines de domini de la població i no sempre amb motius benèfics. En grups de quatre persones, busqueu notícies que exemplifiquin com la intolerància i la discriminació, desgraciadament, encara són molt presents en la nostra societat. L’educació és la millor eina per combatre aquestes actituds sovint sorgida de la por i de la ignorància. Proposeu mesures de canvi a les notícies que heu trobat.
9-Segur que has sentit a parlar d’algun cas de bulling al teu voltant. Creus que el bulling és una forma més d’intolerància? Feu un debat amb els companys i proposeu mesures per a combatre la intolerància al vostre centre.
ABECEDARI SOLIDARI 