Conjunt de persones unides per un lligam afectiu que esdevé un compromís entre tots els qui la componen: pare, mare, germans, germanes, tiets i tietes, avis i àvies, cosins i cosines, etc. Hi ha tants models de família com models de relacions, perquè l’element essencial és l’amor i el compromís, i aquest pot ser entre dones, homes, home i dona, transsexuals, etc. Per tant, podem trobar famílies de tota mena, amb només un pare o una mare, amb dos pares o dues mares, amb germans de diferents pares o mares, etc. També formen part de les famílies nens i nenes que no són fills biològics. Sigui quin sigui el tipus de família, tots cooperen entre ells per assolir el benestar de tots.
- Títol de la unitat didàctica: Família
- Persones destinatàries: alumnes de cicle superior de primària i 1r cicle de l’ESO
- Agrupaments: activitats individuals i en grups de 4 persones.
- Temporització: 4hores
- Recursos: aula ordinària, ordinador, projector, pissarra, cartolines, llapis o retoladors de colors i pega.
- Objectius:
6.1. Assolir les competències bàsiques de:
-Cicle superior de primària, de l’àmbit d’educació en valors, i contribuir a l’assoliment dels continguts clau dels àmbits lingüístics, de medi i dels eixos transversals (digital, aprendre a aprendre, autonomia, iniciativa i emprenedoria).
-1r cicle de l’ESO, en l’àmbit personal i social.
6.2. Conscienciar de la importància del respecte cap a la diversitat en les relacions humanes. Fomentar el respecte cap al grup LGTBI.
-De l’àmbit de l’educació en valors, a cicle superior de primària: C1, C2, C3,C4, C5, C6, C7 i C8.
-De l’àmbit personal i social, a 1r cicle de l’ESO: C1, C2, C3 i C4.
| Activitats de sensibilització i motivació | Reflexió sobre la il·lustració (activitat 1) |
| Activitats de conceptes i de continguts clau | Consolidació dels conceptes i dels continguts clau (activitats 1, 2, 3 i 4) |
| De conclusions i propostes de canvi | (Activitat 5) |
Activitats per a l’alumnat:
- És 18 de juliol, fa molta calor i decidim anar a la platja. Quan hi arribem, ja hi ha altres famílies gaudint d’aquest meravellós dia d’estiu. Fixa’t en el dibuix i fes una descripció de totes les famílies que hi ha.
- Tots i totes teniu la vostra família. En grups, trieu una de les famílies que estan representades en els dibuixos, imagineu-vos que és el dia de Nadal i feu el caga-tió a casa.
a) Qui sou a taula?
b) Què us uneix els uns als altres?
c) Feu la representació teatral del sopar. Aquesta activitat es pot enregistrar i després la podeu projectar. Cal que cada grup triï un model de família diferent del que té a casa.
3. Creus que la família sempre ha estat com nosaltres l’entenem? Cerca informació sobre la família a la prehistòria. Pots utilitzar l’enllaç següent:la prehistòria
4. Llegeix aquest el text:
| Els huaorani s’organitzen en comunitats constituïdes per grups residencials endogàmics basats en el parentiu, notablement igualitaris. Es diferencien internament entre huaomoni (‘nosaltres’), si es reconeixen com a parents, i huarani (‘els altres’), i s’oposen conjuntament a ‘l’altre’ (cohuori, ‘el caníbal altre’, tot aquell que no és huaorani). Quan la població és estable, la població es divideix en xarxes de malocas unides per aliances matrimonials estructurades, al seu temps, per la distinció entre huaomoni i huarani. La unitat social bàsica de la societat huaorani, el grup residencial uxorilocal de la maloca (nanicabo) o casa comunal, comprèn entre 10 i 45 membres; normalment una parella gran (un home casat amb una o més germanes), amb les seves filles, amb els respectius marits i fills, de tenir-ne, i els seus fills solters; i és la coexistència el que crea vincles entre els membres, més que no pas una relació estrictament genealògica. El nanicabo és percebut pels altres com una identitat col·lectiva, als membres de la qual s’atribueix una forma de ser comuna –una olor, una manera de tallar-se el cabell, etc.[3] Tradicionalment, els processos de presa de decisions interns entre els huaorani s’han construït sobre la idea del consens dins del grup, que s’escindia en cas de divisió insalvable.Segons Rival, els huaoranis senten que els individus han d’escollir lliurement quan i com treballar en el dia a dia, i no donen ordres ni les accepten al respecte, però a causa del contacte extern, també estan habituats a mecanismes representatius i a reunions formals. Actualment, l’ONHAE defensa els interessos del poble huaorani, essent el Biye, una gran reunió de representants de les diferents comunitats huaorani, la seva institució principal, on, entre altres funcions, s’escullen president, vicepresident i d’altres dirigents de l’ONHAE https://ca.wikipedia.org/wiki/Huaorani#Organitzaci%C3%B3_social_i_pol%C3%ADtica |
a) Quantes persones viuen en una comunitat huaorani?
b) Què estableix la diferència entre parents i família huoami?
c) Com s’organitzen socialment?
d) Què determina els lligams de família?
e) Quins aspectes t’han sorprès dels huaorani?
f) Imagineu-vos que sou una família huaorani i que uns colonitzadors europeus us obliguen a viure en cabanes de quatre persones. Hi estaríeu d’acord? Us agradaria el canvi?
5. Ara que ja heu treballat els continguts clau del concepte de família, segur que comprendreu millor la dificultat d’algunes famílies per no ser discriminades. És responsabilitat de tota la societat contribuir a la seva normalització i integració.
Us proposem que elaboreu un llistat de canvis que ajudin a fer visibles tot tipus de famílies. Per exemple, el Departament d’Educació ha canviat el nom a les AMPA (Associació de Mares i Pares) perquè aquest terme excloïa altres tipus de famílies, com ara les formades per dues mares, dos pares o només un individu, i ara es diu AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) o AFI (Associació de Famílies d’Infants) en el cas de les escoles bressol.
ABECEDARI SOLIDARI 